La Victòria

Diumenge 24 de Gener.- La Victòria.
Durant tota la setmana els homes del temps han donat pluja pel diumenge aquest, un dia que es lleva ben ennuvolat i amb possibles evidències d´aigua, però cal dir que les senyes naturals, com per exemple el nivell de la mar que està força baix, es contradiuen amb les que els científics de la meteorologia han pronosticat.
No tota la tecnologia, a vegades, és certesa fidedigna!!
(La racionalitat i la irracionalitat han de saber conviure perquè la realitat pugui ser dilucidada, tot el contrari sol ser, a vegades, absurd!!!).
A ca´n Felia ens trobam 9 excursionistes a punt per afrontar el que sia del dia d´avui, i a les 8,25 hores partim cap a Alcúdia per trobar-nos amb na Cristina que ve de Palma.
No fa ni cinc minuts que hem sortit de la Vila quan el telèfon repica, és na Conxa i el seu fill Tomas que han fet tard a la partida del grup i que ens demanen cap on anam i on som.
Ens veurem tots plegat a la discoteca Màgic a Alcúdia!
A l´arribada a aquesta ciutat ens trobam amb una cursa de bicicletes, amb una munió de guàrdies civils, voluntaris i municipals, els corredors, els cotxes acompanyants i un cotxe neutre, esdeveniment que deixam de banda una vegada ens hem reunit tots plegats.
Ens dirigim cap al Mal Pas i cap a la Victòria, més en concret al campament del mateix nom, per deixar estacionats els cotxes i iniciar l´excursió pertinent que avui ens concerneix.
El primer comentari del dia és sobre el lamentable aspecte que presenta el campament, unes instal.lacions de campanya completament desolades, vaja quin panorama!
Agafam el camí que, a la dreta de la sortida del campament, ens menarà cap el comellar de ses Fontanelles i en el qual aprofitarem, després de tres quarts d´hora de caminar, per berenar.
Continuarem cap el Coll Baix entre carritxs, primer, i una pista forestal, més tard, per enfilar-la i arribar al refugi que hi ha a la base del Cap de Menorca i a sobre la cala del Coll Baix mateix.
Refresc, fotos, bromes i forces per pujar el coster ben rost que ens conduïrà cap a sa talaia, un esforç que ens deixarà ben suats.
El temps, tot i ser ennuvolat, no és gens dolent, tot al contrari, presenta una temperatura molt suau, i que en cas d´un altre dia força assolellat ens hauria deixat més que xops.
En Tomàs, un nin d´uns 6 o 7 anys, el fill de na Conxa, no para de caminar, de jugar i de xerrar, això si que es diu energia!
La seva mare ens ha donat un regal perquè, a dalt de sa talaia, l´hi donem al Tomàs, de manera que tot sembli la màgia de l´indret per aquell que el visita per primera vegada.
I mentre anam pujant comencen els comentaris sobre els espectres que habiten aquesta talaia, els espectres dels pirates que conqueriren aquest cim, tot plegat mentre el nin ens escolta i ens mira tot imaginatiu.
Quan hi arribam li diem que miri dintre d´una vella casa per si veu algun dels espectres anteriorment mencionats.
Lentament s´hi apropa i ràpidament hi entra quan observa un regal sobre la taula que, evidentment, algun de nosaltres ha deixat un poc abans.
Ens situam a recer i dinam mentre la boira que entra del nord-est ens “humidifica” les idees i ens refreda el cansament.
La resta de la jornada és la davallada, per la pista forestal, cap al santuari de la Victòria, al restaurant del qual aprofitam per gaudir del mirador que s´obre sobre la badia d´Alcúdia i per empassar-nos unes “birres”.
Entre carritxs, mates i pol.len de pi, però dintre d´un torrent bastant engrescador, arribam a la carretera que ens portarà de bell nou al campament per recollir els cotxes i regressar cap a cases.
Al final de tot no ha plogut, l´excursió ha valgut la pena, tothom n´ha sortit content i quedam per a la propera.
L´anècdota d´aquesta excursió ha estat un altre pic un dia tapat que ens ha impedit atalaiar els voltants d´aquest cim de 444 mts.
Això és tot!