Camí de S´Arxiduc

Gener.
Diumenge 13- Camí de S´Arxiduc.
Aquesta temporada 2008 s´inicia una vegada ha estat constituïda la nova Junta Directiva, un esdeveniment que resta reflectit a l´acta nº1 de la present singladura dels Cabrits.
El diumenge 13 s´aixeca enmig de les expectatives més prometedores, cel serè, sol, fresqueta i completament propici per anar d´excursió allà on sia.
El lloc de trobada, com quasi sempre, és a ca´n Felia, i a les 8, una hora immillorable per prendre un cafè, deixondir-se, veure qui ve d´excursió i aviar-se vers l´indret que avui ens espera.
El moment més inquietant, però, és que no sabem pas quina serà la resposta de la gent, ja que, de moment, continuam amb la mateixa tònica de l´any passat, però amb notables modificacions organitzatives i personals, i la veritat és que ens ha sorprès força veure la quantitat de cares noves que s´han presentat, a més d´algunes ja habituals, a la convocatòria d´avui.
Cinc cotxes hem omplert per desplaçar-nos a Valldemossa, vint persones que, per a alguns, era la primera vegada que coincidien en una excursió, però també tota una experiència molt enriquidora de trobar gent agradable, oberta i amb ganes de compartir allò que a tots més ens encisa, la sinceritat i la inspiració de la muntanya!
Devers les 9,30 començam el camí rost que ens menarà al pla de´s Pouet, i diem rost perquè tota la primera hora d´excursió és certament cap amunt-amunt.
Arribats al pla esmentat es decideix berenar i recuperar forces.
Després en comptes de dirigir-nos vers l´estret de son Gallard ho fem vers el mirador de ses Puntetes, fet que ens suposarà una hora més de recorregut, però també és cert que s´ho valdrà, car la panoràmica que es pot admirar és impressionant.
Una vegada omplert l´esperit d´immensitat paisatgística continuam vers la caseta refugi que s´alça 867 mts. sobre el nivell de la mar, un exemple de la barbàrie d´alguns desaprensius que per allà on passen tot ho destrossen.
Descendim, ara sí, des d´aquest punt fins a l´estret de son Gallard i iniciam, de bell nou, la pujada al camí de s´Arxiduc, des del qual es pot contemplar, a través d´una ruta arrebossada de rocs, la meravella encisadora de la costa de Deià, un buit celestial a través del qual hom s´hi llençaria si pogués transmutar llur braços en subtils extensions alades i, així, entrar a formar part de l´encís que els ulls encara estarien admirant.
El dia assolellat i les panoràmiques que contínuament s´esdevenen conviden a la pràctica fotogràfica i, evidentment, a plasmar el companyonatge que es comença transmetre entre els antics i els nous excursionistes, un fet que acabarà reflectint-se al “blog” que l´amic Bernat crearà i en el qual hi inserarà l´album que contindrà les fotos de les activitats que anirem fent en el decurs de qui sap quan!
Després de 4 hores de recorregut arribam a la cruïlla que porta cap el Teix i aprofitam per dinar, fet que tothom accepta de molt bon grat, car n´hi ha que comencen estar força cansats i altres força desanats.
L´hora del dinar resulta la més amena, ja que veure la diversitat alimentària que la gent es prepara i el fet de poder descansar una bona estona convida certament a l´esplai.
Compartir part del dinar, el vi, les postres, els fruits secs o el que sia acaba sent la gota que curulla una jornada de companyerisme excels!
Una horeta més tard, els qui volen cimar el Teix (1064 mts.) es dirigeixen vers la seva consecució, i en qüestió de tres quarts d´hora pujam i baixam una vegada hem admirat tota la costa que s´obre des d´enfront de Cabrera fins a la punta més occidental de la badia de Palma.
Reunit tot el grup novament, ens encaminam vers el darrer tram de l´excursió, continuant pel mateix camí de rocs fins arribar al refugi de son Moragues, a partir del qual baixarem ràpidament per la pista encimentada que ens menarà finalment i de nou a Valldemossa.
Devers les 17,30 arriba el primer grup al poble i tres quarts més tard la resta; això no vol dir que hi hagi cap mena de competició, ni res semblant, sinó que n´hi ha que prefereixen caminar més aviat perquè més els abelleix, i altres més lentament pel que sia, tot s´ha de respectar davant de la diversitat i de les formes físiques!!
L´anècdota de l´esmentat retard és la pèrdua momentània de´n Bini, fet que s´agafa, però, amb bona simpatia!
Aquesta excursió, així com la vam fer, no es gaire difícil per l´itinerari que representa, però si ho és per lo llarg que arriba a ser, car al final de tot es pot haver trescat unes 8 o 9 hores entre aturades, fotos, menjades, panoràmiques que s´han de gaudir, etc, però una cosa val a dir, i és que la bellesa que en tot moment es pot admirar acaba despreocupant un poquet del cansament que cadascú i tothom du acumulat durant la jornada.
El dia acaba amb tots plegats asseguts a la terrassa-carrer d´un bar mullant coca de patata en una xocolata desfeta fumejant i acomiadant-nos fins a la propera excursió.
Així ho esperam tots els qui conformam aquesta nova experiència dels Cabrits!!!