Febrer.
Dissabte 9- Es Penyals d´Honor.
Avui la sortida és al bar s´Abeurador, i la llista d´excursionistes és un poc magre, només se n´hi han apuntat dotze persones, nou de les quals sortirem de la Vila en dos cotxes i les tres restants ho faran de Palma cap a Bunyola on tots plegats ens trobarem.
A punt de partir s´ens apareix l´Anna, l´ama de n´Alex, i el seu fill Dani, la qual ens informa que ells dos més na Conxa i el seu fill Tomàs també s´apunten a l´excursió d´avui.
Cap problema!
Si volen venir, però, ho hauran de fer amb el seu cotxe, ja que amb els dos que partim tot d´una ja van plens.
Nosaltres hem de partir a l´acte, car les nines de Ciutat ens esperen a les 9 i busques al cementiri de Bunyola, i a més ja són prop de les 8,30 hores.
L´Anna, l´ama de n´Alex, telefona a na Conxa i li diu que nosaltres ja partim, que ella l´espera a s´Abeurador i que ja ens veurem allà on hem quedat.
Cap problema novament!
Quan arribam al punt de reunió, telefonam a na Conxa, que ve amb el seu cotxe, per indicar-li el camí que la portarà fins allà on som, fet que succeeix passats uns deu minutets.
Una vegada reunits els setze excursionistes travessam la carretera i ens aviam cap a ca´n Moragues, un caminet asfaltat fins a la cruïlla que mena cap al comellar de Mosson Jaume i que deixarem a la dreta per tirar vers sa Coma Gran, la qual ens portarà fins a sa Cova, una casa que recorda la del Cosconar (Escorca), un lloc on a-profitarem per berenar.
El dia és completament radiant, i la forta intensitat solar es veu mitigada per l´aire fred que encara circula per aquesta mena de barranc.
Després de satisfer els primers instints matinals ens encaminam de bell nou cap amunt, aquest cop a través d´un alzinar fortament crivellat per les sagetes que el Sol llença sobre la seva espessor vegetal i sobre la molsa que totes les roques tapissa, tot plegat una mena de bosc de fades i d´encís si no fos pels biciclistes que baixen a tota llet pel mateix camí per on nosaltres pujam tira-tira.
Després d´unes dues horetes aproximadament arribam a sa casa des Garriguer, una esplanada on s´hi pot arribar en cotxe i cuinar a l´estil dels “domingueros”, però com que avui és dissabte i no hi ha gaire enrenou aprofitam per descansar una mica, beure i fer unes fotos.
A punt per cimar es Penyals d´Honor, enfilam pel coster que ens hi menarà, però aquesta vegada l´ascensió és ben rosta, fet que provoca la desfeta total del grup fins al camí que secciona la pujada i on aprofitarem per recobrar forces i reunir tot el personal.
L´últim tram són quinze minuts que ens portaran al punt més alt de sa Comuna de Bunyola, es Penyals d´Honor, una panoràmica extraordinària que abasta des del Galatzó fins a Massanella, ben arran del Teix i Alfàbia, el castell d´Alaró i tota la llunyania del llevant mallorquí.
En aquest punt el vent bufa, avui, sense gaires contemplacions, i per la qual cosa decidim regressar al camí de més abaix per dinar i per fer la sesta pertinent, qui vulgui, és clar!
El lloc és perfecte, arrecerat, assolellat i propici per dinar-hi, a més de ser idoni perquè en Tomàs i en Dani no parin de jugar.
Quan tothom comença treure fum a causa del bater de sol, decidim començar la baixada cap a Bunyola, i a través de la seva Comuna, d´una manera força tranquila i aturant-nos als miradors que donen al pinar que amaga bellament l´asfalt que du a Orient.
A les 3,30 hores ja som tots a Bunyola i ens asseiem a la terrassa de ca s´Espardenyer per fer un piscolabis abans de tornar cap a cases.
Què cal subratllar del dia d´avui?
Doncs en Dani i en Tomàs que no han parat ni un segon de jugar, de correr i de posar en Pau Sevilla una miqueta així-així.
La veritat és que el temps que hem trobat en cada excursió que hem fet fins ara ha estat ideal, les companyies admirables i les bones sensacions “in crescendo”.